Avui, després del pas del temps, puc afirmar que a la meva obra hi ha un petit univers ple de peces sinuoses i poètiques, que vull que arribin a tots ia tot arreu.

Anhelo que la gent interactuï amb elles i les faci seves. Com deia el meu amic Miquel Martí i Pol, quan un poema es publicava passava a ser de tots. Si les meves obres diuen alguna cosa a la gent, positiva o negativa, però no els deixa indiferents, crec que ja estan transmetent una mica de mi.

L’escola i el descobriment de la forja

L’Escola d’Art de Vic va ser on vaig descobrir el foc i la seva atracció màgica. Allí vaig orientar el meu art cap a la forja artística, i va ser on vaig aprendre a dominar un ofici i unes tècniques que resultarien imprescindibles per convertir-me en escultor.

Aprenentatge amb Josep Plandiura

Un cop vaig tenir una base teòrica i pràctica suficient, vaig continuar el meu aprenentatge al costat de l’escultor Josep Plandiura, al Centre Internacional d’Art i Investigació de La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

Amb ell vaig col·laborar especialment en escultures de gran format, i vaig aprendre a dominar l’espai, les noves tècniques i els nous llenguatges que exigeix ​​aquest gran format, creant obres monumentals per a tota mena d’espais públics i privats.