Em dic Jordi Lluch Puig i la meva història comença en l’art, amb pinzells i gravats, a les aules de Belles Arts de Barcelona. Durant anys em vaig dedicar a la pintura, però va ser la forja la que va acabar per atrapar-me. La crisi dels noranta em va portar a buscar nous camins, i vaig descobrir el ferro: un material dur, exigent, però ple de possibilitats.

Vaig començar aprenent de zero, en fred primer, i després en calent, submergint-me en un ofici ancestral que em va connectar amb una cosa molt física, molt real. Des de 1998, després de diversos anys de formació, tinc el meu propi taller, on combino la meva formació artística amb la tècnica de la ferreria. No busco repetir estils antics ni seguir motlles modernistes: busco crear des de l’emoció, des de la necessitat de comptar alguna cosa. Per això, cada peça que forjo és única, i cada encàrrec és un diàleg entre el client i el ferro.