La vida m’ha portat a ser escultor i forjador des que un bon dia em vaig deixar captivar pel foc i la matèria. A través de l’escultura puc expressar sentiments, emocions i sensacions; però sobretot, aquest ofici em regala el plaer de crear formes, textures i colors, dibuixar a l’aire i donar lleugeresa a materials freds i pesats com el ferro i l’acer. Tot això, buscant un diàleg amb altres materials i, sempre, la bellesa, la sensualitat o la provocació.

Amb el pas del temps puc afirmar que la meva obra és un petit univers curull de peces sinuoses i poètiques que vull que arribin a tots i a tot arreu. Anhelo que la gent hi interactuï i les faci seves. Com deia Miquel Martí i Pol, quan un poema es publicava passava a ser de tots. Si les meves obres diuen alguna cosa —positiu o negatiu— però no deixen indiferent, ja estan transmetent una part de mi.

L’Escola d’Art de Vic va ser on vaig descobrir el foc i la seva màgia. Allí vaig orientar el meu art cap a la forja artística i vaig aprendre un ofici i unes tècniques imprescindibles per esdevenir escultor. Més endavant vaig continuar l’aprenentatge al costat de l’escultor Josep Plandiura, al Centre Internacional d’Art i Recerca de “La Rectoría” (Sant Pere de Vilamajor), col·laborant en escultures de gran format i aprenent a dominar l’espai, noves tècniques i llenguatges propis de l’obra monumental per a espais públics i privats.

Jan Madrenas passa la infantesa en un indret rural, envoltat de natura, on descobreix la ceràmica veient el seu pare treballant amb el torn de peu i el forn de llenya. L’any 2017 obté el Grau Superior de Ceràmica Artística a l’Escola d’Art de Vic i entra a treballar al taller de Ceràmica Madrenas (Vic).

Participa en diferents exposicions, performance i workshops arreu de Catalunya, i segueix una formació contínua al costat del mestre Pep Madrenas. També realitza cursos com “Construcció de forns de Rakú” (Ramon Fort i Sergi Pahissa) o “Modelatge de torç” (Eudald De Juana). Al mateix temps, forma part de la junta H.AAC.

Vaig estudiar Belles Arts i, després de graduar-me el 1990, vaig començar a treballar en museus d’art contemporani mentre explorava la fusteria com una manera de sostenir la meva passió per la pintura i els projectes artístics. Així vaig entrar en el món de la fusteria, creant decorats per a filmacions i dedicant-me també a la producció d’exposicions en museus com el MoMA, el Guggenheim i la Fundació Joan Miró.

Tot i que el meu amor per l’art era innegable —i vaig ser guardonat amb dos Premis FAD pel projecte La Ciutat de les Paraules amb el MACBA— vaig decidir fer un canvi radical i dedicar tot el meu temps i energia a treballar la fusta: de fuster a temps parcial a submergir-me completament en l’art de l’ebenisteria.

En l’inici d’aquesta etapa vaig trobar dos llibres i dos mestres que em van marcar: L’ànima d’un arbre (Georges Nakashima) i El quadern d’un ebenista (James Krenov), que em van introduir en la dimensió artística de l’ofici i em van ensenyar a venerar la fusta com a part essencial de la natura. I els mestres Jacques Vanlommeren i Pere Mascarell, que em van guiar tant en la tècnica com en la dimensió humana de cada peça.

La fusta s’ha convertit en la meva veritable passió —com m’agrada dir, un autèntic woodoholic. Il 2021 vaig obtenir el títol de Mestre Ebenista, un reconeixement que la Generalitat de Catalunya atorga a un sol artesà del gremi cada any per l’excel·lència del seu treball.

Em dic Jordi Lluch Puig i la meva història comença en l’art, amb pinzells i gravats, a les aules de Belles Arts de Barcelona. Durant anys em vaig dedicar a la pintura, però va ser la forja la que va acabar per atrapar-me. La crisi dels noranta em va portar a buscar nous camins, i vaig descobrir el ferro: un material dur, exigent, però ple de possibilitats.

Vaig començar aprenent de zero, en fred primer i després en calent, submergint-me en un ofici ancestral que em va connectar amb una cosa molt física, molt real. Des de 1998 tinc el meu propi taller, on combino formació artística i tècnica de ferreria.

No busco repetir estils antics ni seguir motlles modernistes: busco crear des de l’emoció, des de la necessitat de comptar alguna cosa. Per això, cada peça que forjo és única, i cada encàrrec és un diàleg entre el client i el ferro.

Visc en un país on sovint l’ofici resta invisible: darrere la flaire de cada obra i cada instal·lació, el desconeixement n’és una de les constants més erosionants. Aquesta transparència de l’ofici em va motivar a presentar les meves obres en escenaris internacionals, que aprofundien en expressions artístiques de la perfumeria impensables fins i tot ara al nostre país.

Il 2016, l’Hammer Museum (LAX), després d’experimentar dos perfums creats per a l’exposició MediterràniaSens, em va convidar a postular per una de les quaranta places de la primera mostra internacional sobre la perfumeria artística en un museu d’art contemporani.

El trajecte ha estat intens, amb parets i reptes, però també amb portes obertes en espais referents. He estat inclosa a la publicació “Who’s Who in Visual Art – Artisans, Craftspeople & Designers” i a “Especial narices y clásicos”, dins “33 de los mejores creadores de fragàncies nacionales e internacionales”, com a primera vegada que es reconeix una perfumista artesana (exclusiva natural) com a nas creatiu.

La meva via fonamental de treball és la recerca de sinergies amb artistes, artesans i disciplines, perquè el camp creatiu del perfum és immens: lluny de ser un bé de consum, és una eina sensorial que optimitza instal·lacions i manifestacions, i s’enriqueix a través de la recerca documental, tècnica i escènica.

Il 2024 vaig rebre el Dr. Ghada Hijjawi-Qaddumi Honorary Award for Excellence per les aportacions a l’ofici, de la mà de Ms. Rachna Shah (secretaria ministerial del govern de Bharat) i Mr. Saad Al Qaddumi (president del World Crafts Council International). A banda de l’honor, va obrir una via molt receptiva per compartir coneixements, que ja havia iniciat el 2023 a Bharat.