Equip de treball
Enric Pla Montferrer
La vida m’ha fet escultor i forjador des que un bon dia em vaig deixar captivar pel foc i la matèria.
Aleshores em vaig adonar que a través de l’escultura podia expressar els meus sentiments, les meves emocions i sensacions. Però, sobretot, aquest meravellós ofici em regala el plaer de crear formes, textures i colors, dibuixar a l’aire i donar lleugeresa a uns materials que poden ser freds i pesats com el ferro i l’acer.
Tot això buscant un diàleg amb altres materials, i perseguint sempre la bellesa, la sensualitat o la provocació a les meves obres.
Un univers poètic i compartit
Avui, després del pas del temps, puc afirmar que a la meva obra hi ha un petit univers ple de peces sinuoses i poètiques, que vull que arribin a tots ia tot arreu.
Anhelo que la gent interactuï amb elles i les faci seves. Com deia el meu amic Miquel Martí i Pol, quan un poema es publicava passava a ser de tots. Si les meves obres diuen alguna cosa a la gent, positiva o negativa, però no els deixa indiferents, crec que ja estan transmetent una mica de mi.
L’escola i el descobriment de la forja
L’Escola d’Art de Vic va ser on vaig descobrir el foc i la seva atracció màgica. Allí vaig orientar el meu art cap a la forja artística, i va ser on vaig aprendre a dominar un ofici i unes tècniques que resultarien imprescindibles per convertir-me en escultor.
Aprenentatge amb Josep Plandiura
Un cop vaig tenir una base teòrica i pràctica suficient, vaig continuar el meu aprenentatge al costat de l’escultor Josep Plandiura, al Centre Internacional d’Art i Investigació de La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).
Amb ell vaig col·laborar especialment en escultures de gran format, i vaig aprendre a dominar l’espai, les noves tècniques i els nous llenguatges que exigeix aquest gran format, creant obres monumentals per a tota mena d’espais públics i privats.
Jan Madrenas
Jan Madrenas passa la infantesa a un indret rural, envoltat de naturalesa, on descobreix l’art de la ceràmica veient el seu pare treballant amb el torn de peu i el forn de llenya.
L’any 2017 obté el Grau Superior de Ceràmica Artística a l’Escola d’Art de Vic i entra a treballar al taller de Ceràmica Madrenas de Vic.
Participa en diferents exposicions, performace i workshops arreu de Catalunya. Segueix una formació continua al costat del mestre Pep Madrenas. Participa també, en diferents cursos com: “Construcció de Forns de Rakú” amb Ramon Fort i Sergi Pahissa o “Modelatge de Torç” amb Eudald De Juana. Al mateix temps, forma part també de la junta H.AAC.
CBM (Cilíndre Botxa Modelatge)
El procés creatiu defineix gran part de l’obra: el cilindre com a forma bàsica del torn, la botxa com a volum mare de peces de tradició i el traç de la mà modelant l’argila. Tres tècniques unides per a crear una obra equilibrada amb la pressió de l’aire que es crea a l’interior de la peça.
D’aquesta manera, el volum materialitza el gest de l’abraçada i les formes són accentuades amb esmalts de reducció propis del taller de Ceràmica Madrenas. Gres porcellànic modelat a torn manual. Cocció amb foc reductor a 1.280C.
‘En la meva ceràmica de gran format, la forma no es projecta, sinó que s’habita: sorgeix d’un diàleg físic amb l’argila, a escala humana, gairebé íntima. El procés és lent, carregat de presència i escolta. No busco imposar una estructura, sinó acompanyar-ne la construcció des de la fragilitat, la resistència i la transformació. El foc i el temps deixen empremta, convertint cada peça en un registre viu del seu propi esdevenir. Per això, les meves peces no són objectes tancats, sinó formes habitades: espais oberts al gest, a la memòria i a l’experiència.”
Xavi Mas
Vaig estudiar Belles Arts i després de graduar-me en 1990, vaig començar a treballar en museus d’art contemporani mentre explorava la fusteria com una manera de sostenir la meva passió per la pintura i els projectes artístics.
Així vaig començar en el món de la fusteria, creant decorats per a filmacions, al mateix temps que em dedicava a la producció d’exposicions en museus destacats com el MoMA, el Guggenheim i la Fundació Joan Miró.
Encara que el meu amor per l’art era innegable, i de fet vaig ser guardonat amb dos Premis FAD per la creació i direcció del projecte La Ciutat dels Paraules amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, vaig decidir fer un canvi radical i dedicar tot el meu temps i energia a treballar la fusta: de ser un fuster a temps parcial passava a submergir-me per complet en l’art de l’ebenisteria.
En l’inici d’aquesta nova etapa, vaig tenir la fortuna de trobar-me amb dos llibres inspiradors i dos mestres excepcionals. Els llibres L’ànima d’un arbre de Georges Nakashima i El quadern d’un ebenista de James Krenov, em van introduir en la dimensió més artística de l’ebenisteria i em van ensenyar a venerar la fusta com a part essencial de la naturalesa. D’altra banda, els meus dos mestres, Jacques Vanlommeren i Pere Mascarell, no sols van compartir amb mi els seus coneixements tècnics, sinó que també em van guiar per a descobrir l’essència humana darrere de cada peça artesanal.
La fusta es va convertir en la meva veritable passió, i com a sòl fer broma, m’he convertit en un autèntic ‘woodoholic’.
En 2021 vaig obtenir el títol de Mestre Ebenista, un honor que la Generalitat de Catalunya atorga a un solo artesà del gremi de la fusta cada any, en reconeixement a l’excel·lència del seu treball