Vaig estudiar Belles Arts i després de graduar-me en 1990, vaig començar a treballar en museus d’art contemporani mentre explorava la fusteria com una manera de sostenir la meva passió per la pintura i els projectes artístics.

Així vaig començar en el món de la fusteria, creant decorats per a filmacions, al mateix temps que em dedicava a la producció d’exposicions en museus destacats com el MoMA, el Guggenheim i la Fundació Joan Miró.

Encara que el meu amor per l’art era innegable, i de fet vaig ser guardonat amb dos Premis FAD per la creació i direcció del projecte La Ciutat dels Paraules amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, vaig decidir fer un canvi radical i dedicar tot el meu temps i energia a treballar la fusta: de ser un fuster a temps parcial passava a submergir-me per complet en l’art de l’ebenisteria.

En l’inici d’aquesta nova etapa, vaig tenir la fortuna de trobar-me amb dos llibres inspiradors i dos mestres excepcionals. Els llibres L’ànima d’un arbre de Georges Nakashima i El quadern d’un ebenista de James Krenov, em van introduir en la dimensió més artística de l’ebenisteria i em van ensenyar a venerar la fusta com a part essencial de la naturalesa. D’altra banda, els meus dos mestres, Jacques Vanlommeren i Pere Mascarell, no sols van compartir amb mi els seus coneixements tècnics, sinó que també em van guiar per a descobrir l’essència humana darrere de cada peça artesanal.

La fusta es va convertir en la meva veritable passió, i com a sòl fer broma, m’he convertit en un autèntic ‘woodoholic’.
En 2021 vaig obtenir el títol de Mestre Ebenista, un honor que la Generalitat de Catalunya atorga a un solo artesà del gremi de la fusta cada any, en reconeixement a l’excel·lència del seu treball