Shop
Enric Pla Montferrer
La vida m’ha fet escultor i forjador des que un bon dia em vaig deixar captivar pel foc i la matèria.
Aleshores em vaig adonar que a través de l’escultura podia expressar els meus sentiments, les meves emocions i sensacions. Però, sobretot, aquest meravellós ofici em regala el plaer de crear formes, textures i colors, dibuixar a l’aire i donar lleugeresa a uns materials que poden ser freds i pesats com el ferro i l’acer.
Tot això buscant un diàleg amb altres materials, i perseguint sempre la bellesa, la sensualitat o la provocació a les meves obres.
Un univers poètic i compartit
Avui, després del pas del temps, puc afirmar que a la meva obra hi ha un petit univers ple de peces sinuoses i poètiques, que vull que arribin a tots ia tot arreu.
Anhelo que la gent interactuï amb elles i les faci seves. Com deia el meu amic Miquel Martí i Pol, quan un poema es publicava passava a ser de tots. Si les meves obres diuen alguna cosa a la gent, positiva o negativa, però no els deixa indiferents, crec que ja estan transmetent una mica de mi.
L’escola i el descobriment de la forja
L’Escola d’Art de Vic va ser on vaig descobrir el foc i la seva atracció màgica. Allí vaig orientar el meu art cap a la forja artística, i va ser on vaig aprendre a dominar un ofici i unes tècniques que resultarien imprescindibles per convertir-me en escultor.
Aprenentatge amb Josep Plandiura
Un cop vaig tenir una base teòrica i pràctica suficient, vaig continuar el meu aprenentatge al costat de l’escultor Josep Plandiura, al Centre Internacional d’Art i Investigació de La Rectoria a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).
Amb ell vaig col·laborar especialment en escultures de gran format, i vaig aprendre a dominar l’espai, les noves tècniques i els nous llenguatges que exigeix aquest gran format, creant obres monumentals per a tota mena d’espais públics i privats.
Esperança Cases
Visc en un país on el meu ofici s’interromp després de la flaire de cada obra, darrere de cada instal·lació, a l’extrem de cada experimentació, car el desconeixement és la seva constant més erosionant. Aquesta transparència de l’ofici, em va motivar a presentar les meves obres en escenaris internacionals que aprofundien en les diferents expressions artístiques, impensables fins i tot ara, al nostre país.
El camí me’l va mostrar l’Hammer Museum (LAX) en 2016, quan després d’experimentar dos dels perfums que vaig fer per l’Exposició MediterràniaSens, em va convidar a postular per una de les quaranta places que accedirien a la primera mostra internacional, que es feia sobre l’artística de la perfumeria en un museu d’art contemporani.
El trajecte sempre ha estat interessant, amb massa parets és veritat, però on també se m’han obert portes amb gran sorpresa per la meva part, en espais referents i oposats alhora, no tant pel que són com pel que representen, com la d’estar inclosa dins el “Who’s Who in Visual Art – Artisans, Craftspeople & Designers“, publicació especialista en el mercat del llibre artístic de parla anglesa i alemanya al temps que i en “Especial narices y clasicos“, dins els “33 de los mejores creadores de fragàncies nacionales y Internacionales” segons la revista més antiga i referent del sector de perfumeria peninsular, sent la primera vegada que es reconeix una perfumista artesana (exclusiva natural) com a nas creatiu.
La meva via fonamental de treball ha estat sempre la recerca de sinergies amb artistes, artesans i disciplines artístiques, per creure fermament que el seu camp creatiu és immens, donat que el perfum, lluny de ser un bé de consum, és una eina sensorial que optimitza instal·lacions, obres i manifestacions, al mateix temps que s’enriqueix, ella mateixa a través de les investigacions documentals, de la recerca de tècniques i valors de la posada en escena.
El 2024 vaig rebre el premi Dr. Ghada Hijjawi-Qaddumi Honorary Award for Excellence per les aportacions a l’ofici, de la mà de Ms. Rachna Shah, secretaria ministerial del govern de Bharat i del Mr. Saad Al Qaddumi, actual president el World Crafts Council International. A banda del gran honor que va representar per al meu ofici, em va facilitar, una altra via molt receptiva per compartir els meus coneixements, que ja vaig engegar el 2023 a Bharat.
Master Artcraft Perfumer – Artesania Generalitat de Catalunya 14.963
Professional Member – InSEA – NGO Education through Art & official partner UNESCO n.2.164
Specialist in Perfume as an Art Form
Academician Natural Perfumer – Paris / Brusselles
Jan Madrenas
Jan Madrenas passa la infantesa a un indret rural, envoltat de naturalesa, on descobreix l’art de la ceràmica veient el seu pare treballant amb el torn de peu i el forn de llenya.
L’any 2017 obté el Grau Superior de Ceràmica Artística a l’Escola d’Art de Vic i entra a treballar al taller de Ceràmica Madrenas de Vic.
Participa en diferents exposicions, performace i workshops arreu de Catalunya. Segueix una formació continua al costat del mestre Pep Madrenas. Participa també, en diferents cursos com: “Construcció de Forns de Rakú” amb Ramon Fort i Sergi Pahissa o “Modelatge de Torç” amb Eudald De Juana. Al mateix temps, forma part també de la junta H.AAC.
CBM (Cilíndre Botxa Modelatge)
El procés creatiu defineix gran part de l’obra: el cilindre com a forma bàsica del torn, la botxa com a volum mare de peces de tradició i el traç de la mà modelant l’argila. Tres tècniques unides per a crear una obra equilibrada amb la pressió de l’aire que es crea a l’interior de la peça.
D’aquesta manera, el volum materialitza el gest de l’abraçada i les formes són accentuades amb esmalts de reducció propis del taller de Ceràmica Madrenas. Gres porcellànic modelat a torn manual. Cocció amb foc reductor a 1.280C.
‘En la meva ceràmica de gran format, la forma no es projecta, sinó que s’habita: sorgeix d’un diàleg físic amb l’argila, a escala humana, gairebé íntima. El procés és lent, carregat de presència i escolta. No busco imposar una estructura, sinó acompanyar-ne la construcció des de la fragilitat, la resistència i la transformació. El foc i el temps deixen empremta, convertint cada peça en un registre viu del seu propi esdevenir. Per això, les meves peces no són objectes tancats, sinó formes habitades: espais oberts al gest, a la memòria i a l’experiència.”
Jordi Lluch
Em dic Jordi Lluch Puig i la meva història comença en l’art, amb pinzells i gravats, a les aules de Belles Arts de Barcelona. Durant anys em vaig dedicar a la pintura, però va ser la forja la que va acabar per atrapar-me. La crisi dels noranta em va portar a buscar nous camins, i vaig descobrir el ferro: un material dur, exigent, però ple de possibilitats.
Vaig començar aprenent de zero, en fred primer, i després en calent, submergint-me en un ofici ancestral que em va connectar amb una cosa molt física, molt real. Des de 1998, després de diversos anys de formació, tinc el meu propi taller, on combino la meva formació artística amb la tècnica de la ferreria. No busco repetir estils antics ni seguir motlles modernistes: busco crear des de l’emoció, des de la necessitat de comptar alguna cosa. Per això, cada peça que forjo és única, i cada encàrrec és un diàleg entre el client i el ferro.
Xavi Mas
Vaig estudiar Belles Arts i després de graduar-me en 1990, vaig començar a treballar en museus d’art contemporani mentre explorava la fusteria com una manera de sostenir la meva passió per la pintura i els projectes artístics.
Així vaig començar en el món de la fusteria, creant decorats per a filmacions, al mateix temps que em dedicava a la producció d’exposicions en museus destacats com el MoMA, el Guggenheim i la Fundació Joan Miró.
Encara que el meu amor per l’art era innegable, i de fet vaig ser guardonat amb dos Premis FAD per la creació i direcció del projecte La Ciutat dels Paraules amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, vaig decidir fer un canvi radical i dedicar tot el meu temps i energia a treballar la fusta: de ser un fuster a temps parcial passava a submergir-me per complet en l’art de l’ebenisteria.
En l’inici d’aquesta nova etapa, vaig tenir la fortuna de trobar-me amb dos llibres inspiradors i dos mestres excepcionals. Els llibres L’ànima d’un arbre de Georges Nakashima i El quadern d’un ebenista de James Krenov, em van introduir en la dimensió més artística de l’ebenisteria i em van ensenyar a venerar la fusta com a part essencial de la naturalesa. D’altra banda, els meus dos mestres, Jacques Vanlommeren i Pere Mascarell, no sols van compartir amb mi els seus coneixements tècnics, sinó que també em van guiar per a descobrir l’essència humana darrere de cada peça artesanal.
La fusta es va convertir en la meva veritable passió, i com a sòl fer broma, m’he convertit en un autèntic ‘woodoholic’.
En 2021 vaig obtenir el títol de Mestre Ebenista, un honor que la Generalitat de Catalunya atorga a un solo artesà del gremi de la fusta cada any, en reconeixement a l’excel·lència del seu treball